Patrimoni

Patrimoni

Monestir de Sant Jeroni de Cotalba. El monestir de Sant Jeroni de Cotalba va ser fundant l'any 1388 sobre l'antic poblat morisc de Cotalba. Es troba situat en el terme municipal d'Alfauir, en l'anomenada Vall del Vernissa, a la comarca de la Safor. Va pertànyer a l'orde dels jerònims fins l'any 1835, quan va arribar la desamortització. El benefactor de l'obra va ser el duc Alfons "El Vell" (Duc de la Corona d'Aragó). La construcció arquitectònica s'enmarca dintre de l'estil gòtic mudèjar renaixentista, entre els segles XIV i XVII, revestint-se la majoria dels espais en el segle XVIII a l'estil Barroc. Fou declarat Be d'Interés Cultural l'any 1994.

 

 Castell de Palma. El castell s'ubica en la serra d'Ador i està declarat Be d'Interés Cultural (BIC). Des del punt de vista arquitectònic s'aprecia una estructura rectangular concèntrica i les restes d'un aljub. Es tracta d'un hisn andalusí del segle XI que va formar part de la xarxa de castells que s'articulaven al voltant del castell de Bairén. En el segle XIII, amb la conquesta, el castell va ser entregat per Jaume I al senyor de Vilaragut i va anar canviant de mans fins el seu abandonament al segle XV.

 

 

 

 

 

 

 Església Parroquial de Nostra Senyora del Roser.L'edifici, construït entre els segles XVIII-XIX, presenta una façana senzilla. El campanar, adossat a l'església i de factura posterior presenta dues obertures. L'edifici presenta planta rectangular amb volta de canó i arcs de mig punt que divideixen la nau central de les laterals. L'interior del temple es caracteritza per la presència d'arcs de mig punt.voltes i columnes entablaments i moldures dorades, pintades imitant el marbre.

 

 

 

 

 

 

 

 

 Torre d'Alfauir. Es tracta d'una torre de planta rectangular, adossada a l'antiga casa senyorial del monestir de Sant Jeroni de Cotalba. Construida amb fàbrica de tàpia i morter de calç. Fou construida entre els segles XIV-XV amb caràcter defensiu pels moriscos de l'antiga alqueria d'Alfauir, la jurisdicció de la qual pertanyia en aquell moment al castell de Palma. L'edifici està declarat Be d'Interés Cultural.

 

 

 

 

 

 

 

 

 

 Antiga mina d'algeps. Situada en el camí de la Mina. Partida El murtar. Data de finals del segle XIX. La seua activitat finalitza en 1955. Su actividad finaliza en 1955. Desde el punto de vista arquitectónico la mina y el antiguo horno de yeso de Alfauir, presenta una estructura que conserva parte de un edificio destinado a la cocción y preparación como material de construcción del yeso extraído en los terrenos del entorno.

 

 

 

 

 

 

Arquitectura del agua.

- Acueducto de Canelles. Acueducto de un único arco de medio punto con un canal en su parte superior, construido en piedra i argamasa. Canaliza el agua de la acequia de Canelles. Tenía una finalidad de distribución del agua para el riego de los campos aadyacentes. 

- Azud de Canelles. Originariamente del siglo XV. Ha sido remodelado numerosas veces. Se trata de un muro de poca altura situado sobre el río Vinuesa coronado por un pequeño.

- Noria de Canelles. Esta noria, próxima al río Vinuesa, se construyó por la necesidad de regar las huertas próximas. Construida a principios del siglo XIX con mortero de cal. Se trata de una estructura arquitectónica formada por un pozo y dedicada a la elevación, distribución y extracción de agua, que funcionaba mediante un sistema de dos ruedas, una vertical y la otra horizontal, tradicionalmente activado por la fuerza de un animal.  

- Puente de la Daya. Situado a la entrada del pueblo por el acceso desde la actual CV-60, en la calle Gandia. Cronología siglos XV-XVIII. Antiguo puente de acceso a la población. Desde el punto de vista arquitectónico presenta dos estructuras bien diferenciadas. La primera se trata de un contrafuerte con paramento de y mortero de cal; muy similar a los aparecidos en el monasterio de San Jerónimo de Cotalba, se encuentra adosado a un muro de contención. El puente propiamente dicho se trata de una estructura formada por un muro con un único arco ligeramente apuntado, frabicado con y mortero de cal.   

 

 

 

 

 

 

 Arte Rupestre

Barranc de les Coves