HISTÒRIA

Encara que existeixen estudis que apunten a l'existència de vestigis prehistòrics en Alfauir, la ceràmica apareguda mostra una ocupació en època ibèrica. És en època romana quan apareixen restes que atestiguen l'ocupació de la zona, amb vestigis d'una probable Vila Romana adossada al Camí Reial de Xàtiva (via d'orige romà que unia Dénia i Xàtiva), ja utilitzat al segle I a.C. A partir d'aquestos indicis, la seua història es tanca en un llarg silenci documental fins el segle XI, moment en el qual s'estableix una alqueria morisca i es contrueix el castell musulmà, que corona el poble en la seua part oriental, depenent de l'alcaïd del proper castell de Bairén. 

 

La conquesta cristiana del territori (segle XII) portarà a la xicoteta alqueria de 25 cases a mans Pere de Vilaragut, el qual la reb de mans del rei Jaume I en 1249, que ostenta el senyoriu territorial i jurisdiccional del terme. Serà amb la fundació del monestir de Sant Jeroni de Cotalba quan, en 1388, camvie la jurisdicció al cenobi fins el moment de la seua desamortització, en 1835. La desamortització del monestir suposa la desaparició de la comunitat de monjos més nombrosa del territori valencià en eixe moment